Des de l'aparició dels primers aparells de telefonia mòbil, ja fa més de 20 anys, els nostres hàbits han fet un important canvi.
Recordo quan a casa vam tenir el primer telèfon mòbil l'any 1996. Un motorola gran i pesat, han passat més de 10 anys, però el cert és que hi ha hagut un boom important, arribant a l'extrem que actualment hi ha més línies mòbils que fixes, un fet impensable fa 10 anys quan van començar a "regalar" els primers aparells diverses caixes, bancs i empreses.
Ara bé, l'ús d'aquests aparells també ha anat canviant. Si al principi es valorava com una eina bàsicament comunicativa actualment es valoren altres aspectes com la qualitat fotogràfica de la càmera de fotos o de vídeo, el bluetooth, etc.
M’agradaria destacar un parell d’aspectes. El primer que els mòbils estan creant una certa addicció. Una addicció que és força nova i que, pot anar en augment properament. Per tant, des de l’escola s’ha de fer una mica de pedagogia sobre aquest tema. No em serveix que a l’escola es prohibeixi portar el mòbil. No crec que aquesta sigui la solució, penso que el que cal fer és fer comprendre als alumnes que els mòbils ens són útils en determinats moments, però que no podem viure pendents d’ells. Si prohibim el mòbil a l’escola, els mestres, el podrem dur? No crec que la solució passi per la prohibició. Per què nosaltres sí i ells no? Penso que la solució passa per saber quan podem fer-ne ús i quan no, per això cal un aprenentatge, uns criteris acordats per tota la classe (igual que fem amb les normes de convivència), em sembla molt més interessant aquesta opció que no pas que els mestres hagin d’amagar-se per utilitzar el mòbil, com he vist fer en alguna escola de pràctiques.
L’altre aspecte que m’agradaria destacar fa referència a alguns episodis de violència que han estat gravats amb els mòbils i posteriorment publicats a internet. En podeu trobar un exemple en aquesta notícia apareguda al diari El Punt a principis de novembre de 2006. El més destacable de la notícia és que el director planteja com a solució la prohibició del mòbil a l’Institut. Ja hi som. Enlloc de pensar en com podem millorar la situació, la única preocupació és que no es puguin tornar a gravar les imatges.
L’ús del mòbil no té perquè ser dolent. El que passa és que en determinats moments no se’n fa un bon ús, per tant, no creieu que hem d’educar per aquest bon ús de les noves tecnologies?
Recordo quan a casa vam tenir el primer telèfon mòbil l'any 1996. Un motorola gran i pesat, han passat més de 10 anys, però el cert és que hi ha hagut un boom important, arribant a l'extrem que actualment hi ha més línies mòbils que fixes, un fet impensable fa 10 anys quan van començar a "regalar" els primers aparells diverses caixes, bancs i empreses.
Ara bé, l'ús d'aquests aparells també ha anat canviant. Si al principi es valorava com una eina bàsicament comunicativa actualment es valoren altres aspectes com la qualitat fotogràfica de la càmera de fotos o de vídeo, el bluetooth, etc.
M’agradaria destacar un parell d’aspectes. El primer que els mòbils estan creant una certa addicció. Una addicció que és força nova i que, pot anar en augment properament. Per tant, des de l’escola s’ha de fer una mica de pedagogia sobre aquest tema. No em serveix que a l’escola es prohibeixi portar el mòbil. No crec que aquesta sigui la solució, penso que el que cal fer és fer comprendre als alumnes que els mòbils ens són útils en determinats moments, però que no podem viure pendents d’ells. Si prohibim el mòbil a l’escola, els mestres, el podrem dur? No crec que la solució passi per la prohibició. Per què nosaltres sí i ells no? Penso que la solució passa per saber quan podem fer-ne ús i quan no, per això cal un aprenentatge, uns criteris acordats per tota la classe (igual que fem amb les normes de convivència), em sembla molt més interessant aquesta opció que no pas que els mestres hagin d’amagar-se per utilitzar el mòbil, com he vist fer en alguna escola de pràctiques.L’altre aspecte que m’agradaria destacar fa referència a alguns episodis de violència que han estat gravats amb els mòbils i posteriorment publicats a internet. En podeu trobar un exemple en aquesta notícia apareguda al diari El Punt a principis de novembre de 2006. El més destacable de la notícia és que el director planteja com a solució la prohibició del mòbil a l’Institut. Ja hi som. Enlloc de pensar en com podem millorar la situació, la única preocupació és que no es puguin tornar a gravar les imatges.
L’ús del mòbil no té perquè ser dolent. El que passa és que en determinats moments no se’n fa un bon ús, per tant, no creieu que hem d’educar per aquest bon ús de les noves tecnologies?
1 comentari:
Penso que sí Jaume, ja que estem en una era dotada i plena de "noves tecnologies", per què no en fem un bon ús?
Jo sóc una persona que, malauradament o no, utilitzo constantment el telèfon mòbil. I realment em sobta que, fa sis anys quan no en tenia, em semblava una cosa totalment absurda o si més no, considerava que "no em feia falta".
Ara han passat sis anys i resulta que si em deixo el mòbil a casa un matí em sento com si m'hagués deixat la meva agenda personal i estic tot el dia pensant en qui m'haurà trucat o no.
Trobo indiscutible, a més a més, que aquest aspecte és una temàtica més a tractar a l'escola.
Quants de nosaltres no hem vist nens i nenes realment petits i petites parlant pel telèfon mòbil a la sortida de l'escola?
Publica un comentari a l'entrada