Ús racional de les TIC

M’ha costat posar un títol a aquest apartat.
En bona mesura perquè tinc la sensació que em repeteixo una mica... La idea d’aquest apartat és parlar d’un ús excessiu de les TIC, és a dir, adonar-nos que a voltes es fan autèntiques ximpleries en nom de la tecnologia. Posaré un exemple que m’han explicat dues persones diferents sobre un mateix cas. Una escola superdotada en l’aspecte tecnològic: Pissarra Digital Interactiva, Tablets PC pels alumnes, càmera de vídeo connectada al projector, tot el que vulgueu i més. Quina utilització es feia d’aquests materials? Doncs el mestre utilitzava la càmera (penjada al sostre) per enfocar un llibre de text i que tots els alumnes el poguessin llegir... No seria més econòmic que cada alumne tingués el seu propi llibre? Cal una inversió tan gran, utilitzant les TIC a qualsevol preu, per acabar fent classes tradicionals?

He posat un cas extrem, i em consta, que no tot l’ús de les TIC a les aules és així, per sort! Ara bé, també és cert que, a vegades, i amb tota la bona intenció del món, volem fer-ne un bon ús i no ens adonem que sense s’estaven treballant altres aspectes. Us explicaré el que em va passar a l’escola de pràctiques aquest curs... Una de les activitats que es fan setmanalment són activitats de lògica, la d’aquella setmana era descobrir les diferències d’un dibuix, la tutora em va proposar si ho volia corregir jo. Evidentment vaig acceptar encantat. Vaig escannejar el dibuix i vaig pensar que podríem assenyalar les diferències a la PDI. Jo estava tot cofoi de la meva gran idea i, sobretot, d’utilitzar la PDI... Quan li vaig proposar a la tutora, no em va dir que no, però vaig veure que en aquella cara hi havia molts dubtes. En vam estar parlant i, tot i que no va censurar la meva idea, em va explicar que una de les coses importants d’aquell exercici era, a més de trobar les diferències, que obligava als alumnes a explicar detalladament on hi havia cada error i, també, a entendre els companys per poder corregir els errors. Hi havia una tasca de competència comunicativa molt important que jo havia estat a punt de carregar-me. Finalment, vam optar per fer una barreja de tot plegat. Primer feien la correcció oral i posteriorment assenyalaven l’error a la PDI. De tota manera, m’adono que assenyalar l’error a la PDI era una tasca de més a més, i que sabent que posteriorment s’assenyalaria l’error a la PDI, segur que més d’un alumne no va estar tant pendent d’entendre l’explicació del company. A vegades, però, cal fer una petita passa endarrera per fer un salt endavant!