Videojocs, consoles, etc...

En aquest apartat, seria fàcil acarnissar-me sobre l’ús (sobretot mal ús) que es fa d’aquest tipus de productes. És cert que molta gent passa moltes hores davant d’aquests aparells o “desconnectats” del món mentre juguen hores i hores. No me’ls carregaré jo... Senzillament perquè he trobat qui ho ha fet per mi... Podeu trobar prou informació relativa al tema a la Guia de juegos para padres.

Per això, jo trencaré una llança a favor d’alguns videojocs, que si són utilitzats de manera responsable ens poden ser molt útils. Suposo que tothom ha sentit a parlar dels Sims, oi? Doncs un dels primers jocs de la casa Maxi’s era un joc anomenat Sim City i que a l’escola ens seria ben útil per aprendre quins són els serveis bàsics d’una ciutat, com cal distribuir-los, com s’han d’administrar els recursos públics i moltes altres coses que sovint s’aprenen subratllant un llibre de text, en una línia similar podríem trobar un joc anomenat Transport Tycoon, molt útil si el que volem treballar són els mitjans de transport.També hi ha alguns jocs on-line que ens poden ser útils. En aquest cas, faré referència a un joc que cal jugar amb la supervisió d’un adult i a més, sobre el que cal fer una crítica important al finalitzar la partida. És un joc violent, un joc on el participant és un franc tirador. La missió d’aquest és eliminar els terroristes, el petit inconvenient és que pràcticament és impossible, ja que quan el jugador falla i mata per accident un innocent, els civils que passen per allà a la vora es converteixen en terroristes... De manera que en poca estona hi ha més terroristes que quan s’ha començat. La lectura que cal fer d’aquest joc és que “la violència genera més violència” i que voler acabar amb els problemes de manera violenta només genera més problemes... Sé que és una mica arriscat, però potser si el President d’una potència mundial hagués jugat a aquest joc no haurien mort tants innocents...

En aquesta línia de jocs podríem arribar a parlar de videojocs impacte, de la mateixa manera que Ferrés i Bartolomé parlen de vídeo-impacte, ja que són videojocs que poden provocar reflexió en una posada en comú posterior. Sóc conscient que és una aposta força arriscada, però són un tipus de videojocs que si es treballen bé i es busca una bona reflexió, elaborada a partir de la pròpia experiència de l’alumne, poden donar fruits força positius, ara bé, algun d’aquests jocs mal entès, també pot ser molt perillós. D’alguna manera, no deixen de ser jocs que tenen una voluntat de canvi polític, i segons el paradigma crític, és una de les tasques del mestre donar als alumnes eines per aprendre dels errors del passat per millorar el futur. I quina millor manera que fer-ho amb un joc?