Dins d’aquest apartat trobem molts aspectes... Els xats, el correu, jocs on-line, missatgeria instantània, a més, com és obvi de les pròpies pàgines web. Anem doncs a pams. D’entrada, la web chaval ens ofereix unes cibernormes. I aquest mateix web, amplia els consells als majors de 12 anys amb la secció chaval plus on podem trobar consells per protegir dades, utilitzar els xats, les descàrregues d’arxius, etc.
.
Netiquetes
Em centraré en un parell d’aspectes, per una banda, els xats, la missatgeria instantània, el correu i els
fòrums són unes eines de comunicació molt potents, però tenen una petita pega (dic petita, per dir alguna cosa...), és el receptor del missatge qui posa el to a l’escrit que ha realitzat l’emissor, per tant, correm un risc molt alt de poder malinterpretar algun dels missatges... Per posar remei a aquesta carència s’utilitzen sovint icones... Tot i que també és fàcil pensar que després d’una punyalada es posa un somriure :-D per minimitzar el tema, fet que encara pot complicar més la comunicació. Em sembla que qualsevol de nosaltres ha patit alguna d’aquestes experiències, bé sigui com a receptor o com a emissor... Diria que un dels principals inconvenients és que no sabem quan s’ha d’utilitzar cada una d’aquestes eines i quan és altament recomanable no utilitzar-ne cap. Una de les possibles solucions és pensar quin és el millor canal per comunicar-nos i si pensem que hi pot haver algun malentès, podem quedar amb la persona en qüestió per parlar cara a cara. És un tema que diria que, en general, no tenim ben resolt i així, és difícil que com a mestres puguem transmetre als alumnes uns bons criteris d’utilització.
Em centraré en un parell d’aspectes, per una banda, els xats, la missatgeria instantània, el correu i els
fòrums són unes eines de comunicació molt potents, però tenen una petita pega (dic petita, per dir alguna cosa...), és el receptor del missatge qui posa el to a l’escrit que ha realitzat l’emissor, per tant, correm un risc molt alt de poder malinterpretar algun dels missatges... Per posar remei a aquesta carència s’utilitzen sovint icones... Tot i que també és fàcil pensar que després d’una punyalada es posa un somriure :-D per minimitzar el tema, fet que encara pot complicar més la comunicació. Em sembla que qualsevol de nosaltres ha patit alguna d’aquestes experiències, bé sigui com a receptor o com a emissor... Diria que un dels principals inconvenients és que no sabem quan s’ha d’utilitzar cada una d’aquestes eines i quan és altament recomanable no utilitzar-ne cap. Una de les possibles solucions és pensar quin és el millor canal per comunicar-nos i si pensem que hi pot haver algun malentès, podem quedar amb la persona en qüestió per parlar cara a cara. És un tema que diria que, en general, no tenim ben resolt i així, és difícil que com a mestres puguem transmetre als alumnes uns bons criteris d’utilització. I no parlem de les persones que utilitzen identitats falses en aquestes eines de comunicació o, potser encara pitjor, aquells que usurpen la identitat i utilitzen el correu o la missatgeria instantània d’altri.
A la xarxa no hi és tot
Per altra banda, una de les frases que s’ha popularitzat més és: “a internet ho podem trobar tot”. D’entrada diria que és mentida, perquè a internet no hi és tot. De mostra el que ens va passar l’any passat en una assignatura. Se’ns va demanar que busquéssim informació sobre un
tema i, al no trobar-ho a internet vam dir que no n’hi havia. Ningú no va pensar que podríem haver trobat informació a la Biblioteca de la Facultat. Però encara més, no tot el que trobem a internet és cert. Crec que és un aspecte que hem de tenir molt en compte a l’hora de fer cerques d’informació amb els alumnes, però que també hem de tenir nosaltres en compte. Cal contrastar la informació que hem trobat, mirar si la font és fiable, etc. evidentment, cal que ensenyem als alumnes aquests criteris, primer el millor serà fer caceres del tresor amb adreces acotades sobre la informació que han de trobar i més endavant donant-los més llibertat, però tenint en compte sempre aquests criteris.
tema i, al no trobar-ho a internet vam dir que no n’hi havia. Ningú no va pensar que podríem haver trobat informació a la Biblioteca de la Facultat. Però encara més, no tot el que trobem a internet és cert. Crec que és un aspecte que hem de tenir molt en compte a l’hora de fer cerques d’informació amb els alumnes, però que també hem de tenir nosaltres en compte. Cal contrastar la informació que hem trobat, mirar si la font és fiable, etc. evidentment, cal que ensenyem als alumnes aquests criteris, primer el millor serà fer caceres del tresor amb adreces acotades sobre la informació que han de trobar i més endavant donant-los més llibertat, però tenint en compte sempre aquests criteris.
3 comentaris:
Aquesta qüestióq que planteges, principalment, la dels problemes que pot ocasionar comunicar-se sempre per mitjà de xats i forums... El principal problema, més que el to, l'entonació... (que ja n'és un de bastant gran) és el fet que moltes persones es desinhibeixen a través de les tecles. Després, cara a cara són, molts cops, incapaces de convertir les tecles en paraules i de vertbalitzar, per tant, allò que prèviament han escrit tan a "la lleugera". Personalment, m'agrada molt el xat del MSN però considero que hi ha qüestions i temes que no s'haurien de tractar per aquest mitjà de comunicació o si més no, s'haurien de tracat, a més a més, de manera oral i cara a cara. Hem de tenir clar, però, que per a saber quins temes i qüestions calen ser tractats en persona es necessita un criteri de selecció que depenent de la maduresa del subjecte és inexistent. Cal que eduquem vers les funcions del xat? vers les maneres d'expressar-se? vers...
Molt important educar els notres alumnes per a una adequada recerca d'informació. La frase "google és tu amigo" ja s'escolta per tot arreu. Però... hem de ser conscients que tothom pot penjar documents, informacions.. a la xarxa i per tant, la vericitat d'aquestes o fins i tot, la validesa, la formalitat, l'adequació,... molts cops no és la correcta. Cal que motivem als nostres alumnes per a que durant les seves recerces no tan sols es basin en informacions trobades per internet sinó que és important i fonamental per a una bona formació i educació la consulta de molts llibres, quants més millor! És fonamental que sàpiguen discernir entre allò vàlid i allò que no ho és
Trobo que la questió que tracta en Jaume és molt interessant. Penso que és fonamental, primerament, ser conscients de que tot i que Internet té molts avantatges, també té una série de mancances indiscutibles. Per una banda el que deia ell sobre la fiabilitat del text i de la informació que es troba, i per una altra banda, per les navegacions absurdes que els infants fan durant hores i hores sense treure'n profit.
Educar els nostres alumnes formant persones crítiques i seleccionan allò que interessa i allò que no, també és (o serà, en moolt breu) la nostra futura tasca.
A més a més, afegir que durant les meves darreres pràctiuqes se'm va acudir fer una recerca sobre "l'època romana" a través d'Internet. No us podeu imaginar el que em va costar trobar pàgines web fiables i de bona qualitat. Sort que la recerca amb els alumnes la faig fer a través d'una cacera...
Publica un comentari a l'entrada